La seva infantesa va estar marcada per l'ambient liberal de casa seva i per la seva formació (no va anar mai a escola sinó que va tenir sempre professorat particular).
El 1924 es va doctorar en Dret. Es va afiliar al Partit Radical Socialista aconseguint un lloc com a diputada per Madrid en el primer Parlament Republicà.
Va ser la primera dona a Espanya que va ocupar un alt càrrec polític: la Direcció General de Presons. I També la primera que va vestir la toga d'advocada.
També va ser l'única que va defensar i guanyar en un Consell de Guerra, el 1931.
Va ser considerada, intel·lectualment, com una de les dones més interessants del seu temps. Molt popular gràcies al seu tarannà comunitari, republicà i democràtic i amb altres dosis de responsabilitat.
El 1937 es traslladà a París com a primera secretària de l'Ambaixada espanyola. Va ser exiliada i va viure l'ocupació alemanya (amagant-se de la Gestapo per no ser lliurada a les autoritats franquistes). A París va escriure "Quatre anys a París", el 1947.
Posteriorment es va traslladar a Mèxic i després a Nova York (el 1949 l'ONU li oferí un càrrec en la secció de "Defensa social").
El 1977 va tornar a Espanya. Va morir a Nova York, el 1987, als 89 anys d'edat.